Bitàcola de la Ran |
Benvinguts a la meva bitàcola!
Gràcies per llegir-la i m'agradaria molt llegir els vostres comentaris també. No és una bitàcola especialment decorada sinó que és més aviat senzilleta, tot i així m'agrada molt poder compartir els meus pensaments amb tots vosaltres en aquest petit espai dins la inmensitat de la xarxa. Moltes gràcies per l'esforç de passar-vos per aquí de tant en tant. Un petó ben fort! :) |
|
|
Per qui la vulgui. És l'adaptació de la cançó Amurita, ending de la pel·lícula Tsubasa, les cròniques perdudes. No l'han doblada i com que em va agradar, aquí la teniu. Cojea un poco la letra però què hi farem. P.D: Amurita = Beuratge que suposadament els Déus van prendre per tornar-se immortals. Aquí ha estat traduït per Eternitat, similar a quelcom immortal. Eternitat Escolta i podràs sentir un so distant. És algú que canta una trista cançó, Com nèctar dolç, com un somni, Deixa'm dormir...m'hi entrego sense pensar més. Digue'm per què el món neda sense rumb tot indefens entre contradiccions? En sortir el Sol, Miràvem el cel, els núvols rogencs, Però ara ja no pots estar al meu costat. Quan, tot brillant, la pluja va començar a caure, pensava que era part de mi I em vaig eixugar les llàgrimes. Les estrelles que fugaces cauen del cel cap a tu. T'envolten per complet. Ara sé que són eternitat. Ara el teu cor pot sentir les tristes nits Quan, tot plorant, la Terra s'entristeix. I si et fan mal les ferides que ella està sentint, Mires el cel, els somni que ens uneixen a tots dos. Quan, tot brillant, la pluja va començar a caure, pensava que era part de mi I vaig intentar aturar el temps. Creua l'horitzó el soroll d'aquesta pluja, Que va recordant el nostre passat, l'eternitat. Quan, tot brillant, la pluja va començar a caure, pensava que era part de mi I em vaig eixugar les llàgrimes. Les estrelles que fugaces cauen del cel cap a tu
Fecha: 21/11/2007 20:12.
Fecha: 21/11/2007 23:15.
Fecha: 23/11/2007 01:08.
Fecha: 27/11/2007 14:02.
Fecha: 27/11/2007 19:15. |